La pastanaga és un conte tradicional xinès, adaptat i il·lustrat per Laia Domènech
Un dia el conill troba una pastanaga gegant a la porta del seu cau, però com que ha menjat molt i no té gana, decideix portar-li a la seva amiga àguila, que fa poc ha tingut aguilons i no té massa temps d’anar a caçar…
Resulta que l’àguila avui si ha tingut temps de caçar i està molt tipa, així que decideix portar la pastanaga gegant al seu amic porc senglar que ha estat refredat i no ha pogut sortir a menjar durant alguns dies…
Però el porc senglar ja es troba molt millor, i avui s’ha atipat d’allò més i no té gens de gana, així que decideix portar la pastanaga al seu amic conill, que és molt petit i a vegades li costa trobar menjar…
I així és com la pastanaga torna a mans del conill, que al no saber què fer-ne decideix plantar-la al costat del seu cau i ja pensarà l’endemà què fer amb la pastanaga gegant. Aquella nit al bosc hi ha una tempesta descomunal, però al matí amb els primers rajos de sol, el conill descobreix que allà on havia plantat la pastanaga, hi ha milers de pastanagues! A partir d’aquell moment, mai més va passar gana i els seus amics sempre van tenir un bon àpat que compartir.
És un conte molt bonic, amb unes il·lustracions amb poc color però molt representatives, que ens parla de la màgia de compartir amb els amics allò que tenim, pensant en ells i les seves necessitats, sense demanar res a canvi.
Coneixies aquest conte? Deixa-m’ho als comentaris!
La biblioteca de la Lia 