Una vegada més us porto un conte de Marta Altés. Pots llegir les altres publicacions que he fet sobre l’autora aquí i aquí.
Ser Petita a la gran jungla no és fàcil, a vegades les coses no surten bé del tot. La Petita no es volia perdre res del que feia la seva colla, però a vegades no hi arribava, o no hi veia, o era massa profund o massa perillós. La Petita va prendre una decisió: s’enfilaria fins al capdamunt de l’arbre més alt de la jungla. Va travessar mil perills (mentre el tigre la seguia silenciosament), i finalment va arribar a l’arbre més alt: va pujar i pujar i quan va arribar a dalt de tot va estar molt orgullosa de tot el que havia aconseguit. Des d’allà dalt podia veure-ho tot, ja no era tan petita… fins i tot els seus amics la saludaven (però en realitat l’avisaven que el tigre estava darrera seu). Sense adonar-se del perill, la Petita va començar a desfer el camí, i quan va arribar a casa la seva colla va estar molt contenta de que ho hagués fet sana i estàlvia.
I és que quan ets petit, les aventures són gegants
Un conte preciós per explicar als petits que tenen davant mil oportunitats i que si ho poden imaginar ho poden fer, res els pot impedir ser grans tot i ser tan petits.
