Infantils 3-6, Nens 6-9

El rei groc

Avui us porto un conte controvertit. Potser a algú li ve al cap la paraula adoctrinament, fins i tot. Però si ens parem a pensar-hi, en altres temps, es podria haver escrit el mateix conte punt per punt i no seria res estrany, tot i que en el moment polític que viu avui en dia Catalunya sí que té un context precís i una clara orientació política.

El rei groc està escrit i il·lustrat per Joan Turu, que ofereix el benefici de les vendes del llibre als CDR catalans. Com sabreu, en Joan és un il·lustrador amb marcada tendència social i política, de la qual no s’amaga i, és més, reivindica sempre que pot.

El rei groc és la història d’un rei vanitós i egoista que es creia per damunt dels demés. No li importava el més mínim res que no fos ell mateix. Un dia, mentre es disposava a esmorzar, una abella el va picar, i ell tan empipat va prohibir les abelles al seu regne! Però lo bogeria d’aquest rei no acabava aquí, tan enfadat com estava per la picada de l’insecte, va començar a prohibir totes les coses que li recordaven a les abelles, totes les coses grogues.

La gent del poble, resignada anava portant a palau totes les seves pertinences grogues, però algunes persones no hi van estar d’acord i amagaven tot el que era de color groc al soterrani de la Maria, que poc a poc es va convertir en el magatzem de les coses grogues, que representaven la llibertat, i les ganes del poble de ser lliure.

Un dia, es van assabentar que la bogeria del rei havia arribat tan lluny, que volia fer construir un para-sol gegant perquè els raigs de l’astre groc no arribessin a les seves terres. Allò havia anat massa lluny. Però la petita Txell va tenir una idea, una idea tan genial que només podia venir del cap d’un infant.

L’endemà mateix, la Txell va anar a palau a parlar amb el Rei: i vostè, que tanta mania té al color groc, em pot dir perquè té tant d’or i tantes monedes si són d’aquest color que detesta? El rei de seguida va estar d’acord amb la menuda, i li va regalar tot l’or i totes les monedes a la nena. Inclosa la corona!

El poble es va repartir les riqueses del rei, i va tornar a ser lliure. Mentre que el rei no se sap on va anar a parar: potser es va posar a treballar d’una vegada per totes, o potser va fugir a un altre contrada.

Sigui com sigui, com diu Txarango: qui sembra rebel·lia, recull la llibertat!

Coneixies aquest conte?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s