Infantils 0-3, Infantils 3-6, primers lectors

La caputxeta forçuda

La història d’avui és del grup de conta-contes Vivim del cuentu. Com ja has pogut veure en entrades passades (aquí i aquí), aquest grup de joves apassionats dels contes tenen una bona pila de contes a la col•lecció Contes desexplicats de l’Editorial Baula.

En aquesta ocasió tenim un clàssic: La caputxeta vermella, però amb un tomb, que fa que el conte prengui una nova identitat, la caputxeta no és una nena desemparada, embaucada pel llop i que necessita un llenyetaire que la salvi, si no és una nena forta, empoderada i que es val per ella mateixa.

La caputxeta forçuda comença més o menys com el conte clàssic, però de seguida ens adonem que no serà el mateix ja que el cistell de la caputxeta porta: tres quilos de peres, cinc de taronges, tres pastissos de poma al forn, dues bosses de nous i avellanes, vuit pots de mel, una dotzena de melons, una mata de farigola i deu litres de suc de préssec! I tot això ho duia amb un sol dit!

Quan la Caputxeta duu tot aquest tiberi a l’àvia, es troba el llop pel camí, però resulta que el llop porta deu anys sense fer massa exercici, escarxofat al sofà veient la televisió i menjant llaminadures, així ue no està gaire en forma i ni pot aixecar el cistell de la nena.

Intenta enredar-la com en el conte original, orientant-la per el camí més llarg, però ella que és molt viva, i molt ràpida arriba molt abans que el llop a casa l’àvia, i és la Caputxeta la que es disfressa d’àvia i es posa dins el llit esperant que arribi el llop.

Quan arriba, es dirigeix al llit de l’àvia i li diu:

Àvia, quins ulls més macos que tens.

Són per veure millor… la teva panxota.

I aquestes dents, tan blanques i ben posades?

Són per espantar millor els llops fatxendes del bosc!

I aquest cutis tan suau?

És gràcies a les cremetes que em poso abans d’anar a dormir.

I aquestes mans? Que fortes semblen!

Són per scasejar-te millor, Llop!

I així, la Caputxeta va agafar el llop per pa cua i el va fer giraviltar fins a estampar-se contra la paret.

Una forma divertida de donar-li la volta al conte, i també de que els nens i nenes s’adonin que realment els contes tradicionals no tenen perquè sempre ser de la mateixa manera ni acabar amb la “salvació” de la noia.

Coneixes aquest conte?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s