Infantils 0-3

La FesTeta!

Tot el que té a veure amb la maternitat i la criança és motiu de preocupació per els pares i mares que estan en situació. Ens dediquem a buscar informació per tot arreu, i tot i així sempre hi ha algú que et diu que ell/a ho va fer d’una altra manera i li va anar tan bé…

Un dels temes més controversos actualment és la lactància materna, i tot i que d’uns anys cap aquí la cosa ha anat canviant, alletar un nen “gran” de més de dos anys continua sent un tema una mica tabú en la nostra societat. Les mares a vegades s’amaguen per donar el pit a nens “grans” per no sentir-se jutjades, i els nens ho passen realment malament, quan algú els diu que són massa grans per fer teta.

Una vegada s’ha decidit que és el moment de deixar la lactància, també les mares es senten culpables quan la decisió la prenen elles unilateralment: com ho farem per que el nen no se senti abandonat? Com dormirem a la nit si no pren pit? Com …???? I així fins l’infinit.

Sort en tenim d’eines tan reboniques com el conte que us porto avui, de la conegudíssima Míriam Tirado. La Míriam és periodista i consultora de criança, i s’ha donat a conèixer a través de les xarxes socials i els seus videos sobre criança, tan naturals i amb sentit de l’humor, ens parla de tots els temes que us pogueu imaginar: gestió d’emocions, control d’esfínters, adaptació escolar, i com no: lactància materna.

En aquesta aventura l’acompanya Joan Turu, ilustrador i muralista conegut pels seus dibuixos reivindicatius sobre educació, llibertat i feminisme. Si no el coneixíeu, no perdeu de vista aquest nom, ja que tinc una bona col·lecció de contes il·lustrats per aquests artista, i aniran apareixent a La biblioteca de la Lia sovint.

img_6585

A La FesTETA, la Noah ha d’acceptar la decisió que ha pres la seva mare: deixar la lactància materna. De primer li fa molta il·lusió, perquè ella ja es veu gran, però quan hi comença a reflexionar s’adona que la trobarà molt a faltar. La mare li explica que des que va néixer el núvol del benestar l’ha acompanyat, aquell núvol tovet i agradable que sent al seu interior quan li dóna la teta està dins seu, i la continuarà acompanyant en forma de carícies, pessigolles i amanyacs.

img_6588

La mare també li promet que quan hagin deixat definitivament el pit faran una gran festa que planegen plegades, hi convidaran tota la família i faran un gran pastís de xocolata on posaran  les espelmes dels anys, mesos i dies que ha durat aquest etapa meravellosa.

img_6589

El conte permet a les mares enfocar aquesta etapa de deslletament d’una forma assertiva, i sobretot alliberar-les de la culpa que moltes vegades senten per haver pres aquesta decisió de forma unilateral. Al final té una petita “guia” on es donen consells per superar aquesta etapa.

Coneixíeu aquest conte? Sabeu que hi ha més contes d’aquesta temàtica i també són d’autors catalans? Aviat en parlaré!

Un pensament sobre “La FesTeta!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s